"Fer campana", una expressió catalana, es refereix a l'acte de no assistir a classe sense permís. L'expressió té una ressonància cultural i històrica particular a Catalunya.
L'origen de l'expressió no és del tot clar. Una teoria suggereix que prové de l'època medieval, quan els estudiants anticipaven el toc de campana per escapar de les classes. Una altra teoria més recent suggereix que "fer campana" es refereix a l'acció de fer una campana de paper o metall per distreure els professors i companys, facilitant així la fugida de la classe. En les escoles de capellans, un càstig per faltar a classe era haver de tocar les campanes.
Avui dia, "fer campana" continua sent una expressió utilitzada per la joventut catalana. L'expressió es fa servir per descriure l'absència a classe, i es considera un símbol de llibertat i esperit rebel.
En altres regions d'Espanya, hi ha expressions similars, com "hacer pellas" o "hacer novillos". Aquestes expressions no tenen la mateixa càrrega cultural que "fer campana".
"Fer campana" és més que saltar-se les classes; és una expressió amb arrels històriques i culturals que continua viva en la llengua catalana.